Et fa mal a la vista trobar errades ortogràfiques?

teal

Communication Arts

Me n’aniné un poc del tema que treballa el bloc, però em sembla que pot estar relacionat amb la manca de cura de molts quan s’escriu a la xarxa. Nancy Goulet és columnista en Communication Arts, i gràcies al seu darrer article he descobert TEAL (xarxet, com el de la imatge), agrupació que ha emprés una creuada per lliurar el món d’errades tipogràfiques. Des de març de 2008, Jeff Deck i el seu equip han viatjat pels EUA, i de les 400 errades que s’han trobat n’han corregit més de la meitat. El resultat ha de ser el més professional possible, res de burdes afegits. Els seus principis: només es dediquen als textos escrits exposats en públic, i amb bon gust, sense riure’s de ningú ni corregir a estrangers.

restaurant 1restaurant 2

Uns els eleven al nivell d’herois per la seua tasca evangelitzadora (de la llengua) i altres els acusen de vandalisme i de danyar el mobiliari urbà. Han estat multats i fins i tot pesa sobre ells una ordre d’allunyament dels parcs nacionals dels EUA. Ací podeu trobar els perfils dels pèrfids infractors (editors, dissenyadors gràfics…). Però no es rendeixen. Ara demanaran permís per a realitzar cada correcció. Preparen projectes que incorporen la col·laboració ciutadana i en agost es publica un llibre amb les experiències de TEAL durant el seu viatge, The Great Typo Hunt:  Changing the World, One Correction at a Time.

Algunss dissenyadors recolzen obertament la seua tasca, com Stephem Woowat, que va fundar la Policia del Disseny per tal de perseguir, entre altres, els crims tipogràfics. Exhibir textos públicament implica una responsabilitat educadora, diu. Considera una ofensa l’exposició d’aquestes faltes i pensa que cal actuar. La campanya més coneguda que ha dut a terme és el disseny d’unes enganxines denunciadores que es poden descarregar.

Bé, què penseu, parlem d’herois o de bandarres desocupats?

P. S. : Communication Arts remet a un test que, amb 4 preguntes, determina quina és la tipografia que s’ajusta a la nostra personalitat. La contrasenya és character.

Published in: on 17 gener 2010 at 19:12 pm Comments (1)
Etiquetes: ,

Eureka! o casi…

LIFE

T’alces pel matí amb un toc d’atenció del despertador. Vas a la cuina i te calfes un got de llet amb el microones. Mires el teu rellotge de polsera. Fas tard. Eixes de casa. Baixes per l’ascensor i fas cap al carrer on agafes el cotxe en direcció a la tasca del dia de hui.

Aquesta podria ser la descripció de l’inici d’un dia qualsevol en la vida de tots nosaltres. La rutina fa que no reparem en els xicotets detalls que diferencien la nostra posada en marxa matutina de la que vivien, per exemple, els nostres avis o besavis.

Despertadors, microones, rellotges de polsera, ascensors i cotxes son elements que tenen el seu origen a finals del segle XIX i, sobretot, al llarg del segle XX. Tots aquests invents ens faciliten certes activitats del nostre dia a dia (clar, excepte si te quedes tancat a l’ascensor o el cotxe te deixa tirat al mig de l’autopista). Per aquesta raó els considerem invents pràctics i acaben ocupant un lloc fix a les nostres vides. Però… quins són aquells invents que la gent no considera pràctics i acaben relegats a l’oblit?

Si pense en invents absurds, el primer que em ve al cap és una frase que em va dir un company de carrera al primer curs: “això és menys pràctic que l’aigua en pols”. La veritat és que també afegia “i que les llanternes solars”, però resulta que aquestes sí que existeixen i fins i tot es comercialitzen (una placa fotovoltaica carrega la bateria pel dia i així te autonomia per les nits). Però el que, al meu parer, no tenia sentit de l’existència era l’aigua en pols. Què mescles amb la pols per obtindre aigua? Evidentment, aigua. Imagineu quina va ser la meua sorpresa quan vaig trobar una pàgina web que aparentment comercialitzava l’aigua en pols; i dic aparentment perquè crec que la pàgina és més falsa que els bitllets de 300 euros. Podeu jutjar vosaltres mateixos.

2716512Continuant amb la meua cerca d’invents absurds vaig donar amb un article de la revista LIFE titulat “30 dumb inventions” on fa una breu descripció del que, per a aquesta revista, serien els 30 invents més idiotes del segle XX. Realment hi ha alguns amb molt poc trellat. Així trobem, per exemple, el “cigarrete pack holder”, de 1955, que permet fumar-te tots el cigarrets d’un paquet d’una sola tacà (deuria anar acompanyat d’una mascareta d’oxigen per a aquells que no desitgen abandonar aquest món a la tercera xuclà).

3397234Altre invent prou inútil que podem trobar a la revista és l’ “anti-bandit bag”, de 1963. Es tracta d’un maletí que, en cas d’intent de robatori, pots obrir per la part inferior llençant totes les coses del seu interior a terra. Aquest invent podria ser molt efectiu amb lladres mandrosos o amb problemes d’esquena que no vulguen/puguen arreplegar les coses de terra, però en la majoria de casos, no funciona.

 

82496367

Finalment trobem el que per a mi es el producte estrella dels proposats per la revista LIFE: el “rainy day cigarette holder”, de 1954. En essència, es tracta d’un paraigües per a cigarrets. Molt útil per als amants de la natura; sobre tot per a aquells que pensen que no hi ha res millor que sentir com la pluja els colpeja suaument la cara mentre es fumen un bon habano.

El tema dels invents absurds dona molt que parlar. Fins i tot podem trobar pàgines especialitzades en aquests invents poc afortunats o d’utilitat dubtosa. Un exemple seria aquest blog prou complet amb el que podeu passar una bona estona. 

Published in: on 24 novembre 2009 at 14:34 pm Comments (2)
Etiquetes: ,