Del videoclip a la presidència

Comunicación

No és cap secret que la política i l’espectacle es troben altament imbricats. El salt de la gran pantalla a la política és més que ciència ficció (recordem Demolition Man, amb un Stallone al·lucinant perquè Schwarzenegger hagués arribat a PRESIDENT dels Estats Units). Les noves plataformes proporcionen eines per a redissenyar el concepte de campanya electoral. La revista Comunicación, Revista Internacional de Comunicación Audiovisual, Publicidad y Estudios Culturales, presenta un monogràfic sobre propaganda en el sisè número virtual. L’article d’Antonio Cascales Ramos analitza l’origen de l’slogan Yes we can. Cascales es remunta al relat bíblic, no per a trobar les paraules però sí el sentiment “d’esperança col·lectiva” del poble que abandona Egipte. Un sentiment que els esclaus portats d’Àfrica i el Carib a les terres americanes faran seu. Un lema que crida a la unitat per a la consecució d’un objectiu des de la col·lectivitat.

yes we canObama va pronunciar una sèrie de frases, totes acabades amb les paraules Yes we can. La gent podia predir quan les pronunciaria i s’hi unia, cada cop amb més entusiasme, com el públic que acompanya a un cantant en un concert. Fer d’aquell discurs una cançó era el pas següent, i l’encarregat fou Will.i.am, component del grup The Black Eyed Peas. “Yes we can”  i  “We are the ones estan composades per cites de discursos d’Obama i als vídeos participaren rostres famosos com Scarlett Johansson, Jessica Alba, Tatyana Ali, John Legend, Herbie Hancock, Kate Walsh, Aisha Tyler… El primer vídeo es va llançar el 2 de febrer, i en març havia rebut més de 22 milions de visites. Juntament amb l’habilitat oratòria d’Obama, el videoclip ha estat considerat pels analistes l’element decisiu per a la victòria electoral.

Published in: on 27 desembre 2009 at 19:46 pm Comments (0)
Etiquetes: , , ,

En la llengua de Shakespeare

Fotogramas

El més probable és que si llegim o escoltem el nom d’Arnold Schwarzenegger, el primer que fem siga relacionar-lo amb el món del cinema. Açò no és gens estrany tenint en compte que Schwarzenegger va ser una de les grans estrelles del cine d’acció dels anys 80 i principis dels 90 gràcies a pel·lícules com “The Terminator”. Però la seua faceta com actor no és l’única en la que ha destacat aquest austríac de naixement nacionalitzat als Estats Units.

Abans de consagrar-se com actor, Schwarzenegger va dedicar la seua joventut a la pràctica d’una modalitat esportiva coneguda com culturisme o fisioculturisme; i pareix que li va anar prou bé, perquè està considerat per molts com el millor culturista de la història.

Tot i això, de segur que l’altra raó per la que tots coneixem el nom de Schwarzenegger no és per el seu passat com a culturista, sinó per haver-se fet un lloc al món de la política dels Estats Units com a Governador de California. Schwarzenegger, que pertany al partit republicà, va ser elegit governador l’any 2003 i reelegit l’any 2006. A més, s’ha convertit en l’immigrant que més lluny ha arribat al món polític d’Estats Units als últims 100 anys.

Arnold Schwarzenegger és realment un home polifacètic. El que no sabíem és que, a més de culturista, actor i polític; Schwarzenegger també tenia inquietuds literàries.

L’esperit d’escriptor del governador Schwarzenegger s’ha materialitzat a una carta que li ha enviat al congressista Tom Ammiano per tal de comunicar-li la seua decisió de paralitzar un pla de conversió d’una zona portuària en zona residencial. La composició poètica utilitzada per l’ex actor, anomenada acròstic, es descobreix al prendre la primera lletra de cada una de les frases d’aquesta carta. Seguint aquest procediment, es pot llegir la frase “Fuck you”.

Al parèixer, la picabaralla es va originar fa uns dies quan, al Congrés, Ammiano va dir-li mentider a Schwarzenegger i li va suggerir que “li besara el seu cul gay” (“kiss my gay ass”, van ser les sues paraules).

Ammiano defensa que el missatge de la carta és intencionalitzat. Per altra part, quan al portaveu del governador li comunicaren la noticia, aquest va declarar: “Déu meu, quina coincidència!”.

Potser Schwarzenegger comença a enyorar l’època en que al cine d’acció li permetien buidar el carregador del seu revòlver, fer saltar edificis per l’aire i manifestar l’antipatia que li causaven els seus enemics sense necessitat de recórrer a artificis literaris.

Published in: on 1 novembre 2009 at 22:25 pm Comments (3)
Etiquetes: , , ,