Tequiela!

muycomputer.com

En este mismo blog ya hemos comentado con anterioridad noticias sobre la censura de Internet en China. Ahora asistimos a un nuevo y sorprendente caso que parece que sentará precedentes para la defensa de la libertad de información en el  ciberespacio.

En un comunicado presentado por el departamento legal de Google en su blog oficial, se denuncia un sofisticado ataque a la infraestructura informática de la empresa en sus oficinas en China. Sin embargo, después de una minuciosa investigación llevada a cabo por VeriSign iDefense se descubrió que no fue un ataque común y corriente.

El resultado de la investigación, presentado el pasado martes 12 de Enero, concluye que  los ataques hacia Google y otras 30 grandes compañías (incluyendo Adobe) y que los servidores centrales que organizaron los mismos son de origen chino.

Parece que el ataque tenía por objetivo acceder a las cuentas de Gmail de los activistas de derechos humanos en China y de personas extranjeras que apoyan a estos activistas.

Google ha tomado la decisión de terminar con la censura que hasta ahora ha llevado a cabo en el contenido que muestra su explorador (google.cn), ya que “su principal objetivo es brindar información que mantenga conectada a la población china con el resto del mundo”, según afirman desde la compañía.

Decisión novedosa y valiente ya que Google perdería el 30 por ciento de cuota de mercado que mantiene en China. Esperemos a verla cumplida.

Media Bullseye

El debat sobre la llibertat d’accés i reproducció de continguts s’ha centrat aquesta setmana en la premsa digital arran d’unes paraules de Rupert Murdoch, director de News Corporation. Sembla que aposta per imposar un pagament per tal d’accedir als continguts editorials de la companyia (començant per The Wall Street Journal i The Times). El principal objectiu és contrarestar el poder dels cercadors, que faciliten la tasca d’accedir a continguts i reproduir-los sense cap esforç ni cost.

El contingut no és gratuït, encara que l’accés sí puga ser-ho. Costa diners i temps produir materials de qualitat, i la publicitat ja no és suficient finançament, diuen els medis, ja que a banda de la caiguda vertiginosa que ha patit la inversió publicitària, s’ha produït una redistribució de la inversió: el gruix se l’emporta Google. Murdoch acusa aquest servidor de robar als periodistes, d’aprofitar-se del treball que exposen als webs sense aportar un cèntim a la creació. Matt Brittin, director de Google al Regne Unit, ha declarat que Google no és cap lladre; ben al contrari, proporciona “100 000 clics per minut” a les publicacions on-line.

Qui pagaria per accedir a continguts si es troben a l’abast de bades? Murdoch pensa que si s’ofereix informació de qualitat sí n’hi haurà lectors disposats a pagar. Jeff Jarvis considera intel·ligent apostar pel lliure accés als continguts en l’actual “economia d’enllaços” (creu que avui són els enllaços que es generen al voltant d’un contingut el que en determina el valor), ja que açò aporta major audiència.  El veritable problema de la premsa seria que malbarata diners amb els sistemes tradicionals de producció, que proporcionen informació present en altres llocs.

Bryan Person troba que la solució per a finançar el treball periodístic passa per aprofitar la xarxa, permetre el lliure accés a part de la informació i alhora atreure al sector de públic que, com sempre, estiga disposat a pagar per un contingut únic i de qualitat. Podeu escoltar la seua opinió ací.

(Qui no s'actualitza s'arrisca a desaparèixer...)

Ací teniu un exemple del Google Sketchup

Muy Interesante

Navegant per la xarxa (i amb l’ajuda indispensable de Google, esclar), he trobat un article prou interessant anomenat Google a la cabeza de Internet a la revista Muy Interesante (valga la redundància).
La qüestió no és que es tracta del cercador més potent del planeta, ni que les seues instal·lacions són el somni de tot treballador, ni tan sols l’apoteòsica notícia de que aspira a fer-se amb tota la premsa per tal d’obtindre el monopoli a la xarxa. Aquest article desperta l’interès pel fet que Google compta amb ferramentes que la gran majoria d’usuaris ignora.
És ben cert que tots coneguem el Google Maps, el Google Earth, o el Google Chrome, i el Gmail, el Blogger, etc.
Però també és cert que no tots érem conscients, per exemple, que compta amb una eina anomenada Google Mars, la qual permet viatjar a Mart de forma virtual; o l’eina Google Moon, amb imatges de la NASA al voltant de la geografia llunar; també Google Sky, la qual facilita que naveguem entre estreles, planetes, etc.; o Google SketchUp, orientat per al camp de l’arquitectura doncs es tracta d’un programa de modelat i disseny en 3D. Però sense dubte, la ferramenta que més crida l’atenció és el Google Health, amb la que podem mantindre el nostre historial clínic a Internet i accedir a ell des de qualsevol lloc del món!
Per una banda, és fantàstic que podem accedir virtualment a Mart, la Lluna i vés a saber quans llocs més d’ací un parell d’anys, no obstant, per altra banda, fins a quin punt roman intacta la nostra privacitat a la xarxa? Poder accedir a un historial clínic seria equivalent a escoltar confessions religioses o diàlegs entre un advocat i el seu client. Fins a quin punt poden garantir que la informació romandrà intacta i que no caurà als arxius de persones alienes?
Decidir si emprar aquesta mena de programes o no és d’ incumbència pròpia, però no trobe que siga una qüestió que es puga prendre a la lleugera.