The TIC Club

Telos

banner_tic_club

La Fundación Telefónica, a través de su programa “Debate y conocimiento”, orientado a divulgar el conocimiento de las TIC (Tecnologías de la Información y las Comunicaciones), ha organizado el 1er concurso de monólogos sobre tecnología: “The TIC Club”. El objetivo de este original concurso es que la gente aprenda sobre las TIC de una manera divertida y entretenida. Con este fin, cualquier persona puede participar subiendo sus vídeos hasta el día 15 de enero.

Emulando al conocidísimo “Club de la Comedia”, los participantes podrán elaborar un monólogo de un máximo de 5 minutos sobre uno de estos 10 temas:

 

  • Los nuevos móviles: iPhone, smartphones en general y las tecnologías que incorporan (WiFi, GPS, Brújula, Cámara…)

  • La banda ancha en casa y en la empresa

  • Qué es un blog y qué son los blogueros y/o el Twitter

  • Buscadores y búsquedas de información en la web

  • Educar con las nuevas tecnologías

  • Web 2.0 Conversar, Compartir, Cooperar (Redes sociales, inteligencia colectiva…)

  • Mundos virtuales y realidad aumentada

  • Internet fuera del PC o electrodomésticos conectados

  • RFID. Aplicaciones en la vida cotidiana

  • La TDT, la HDTV y las televisiones que vienen

Un jurado formado por un monologuista, un actor, un bloguero especializado en tecnologías y un miembro del equipo del área de “Debate y Conocimiento” de la Fundación Telefónica se encargarán de elegir a 2 ganadores de entre los vídeos más populares que se reciban. El premio es un viaje para dos personas a Las Vegas para ver uno de los espectáculos de Jerry Seinfeld además de presentar, junto a conocidos monologuistas (la noticia no especifica si son conocidos a nivel nacional o sólo en su casa), su monólogo ganador en una adaptación de 30 minutos en un evento que cerrará el concurso.

Para ver los vídeos que ya están colgados y votar (sólo se permite votar una vez previo registro) puedes entrar a la página web de “The TIC Club”. También puedes inspirarte viendo tres monólogos preparados por los cómicos Carolina Noriega, Luis Alvaro Rodríguez y José Juan Vaquero que tratan sobre los smartphones, el Hogar Digital y la TDT, respectivamente.

 

pantalla01pantalla02pantalla03

De momento sólo hay cuatro monologuistas concursando, así que, si tenemos en cuenta que el plazo de presentación de los vídeos lleva abierto desde el 15 de septiembre, no parece que el concurso haya tenido demasiado éxito en general. Pero esto tiene una ventaja para nosotros: si subimos un monólogo, ahora mismo tenemos altas probabilidades de victoria así que… ¡a pensar en las TIC con humor!

Published in: on 30 Novembre 2009 at 12:37 pm Comments (6)
Etiquetes: , ,

“No estaba muerto, que estaba de parranda”

El Jueves

Aquesta genial revista satírica té un apartat especialment interessant anomenat “Prensa seria” i que aconselle a tothom que el visite regularment. Per a qui no conega aquest apartat, la revista arreplega titolars de la premsa “seria”, és a dir, que no té cap intenció de burla, difamació, etc.

El cas és que hi ha una de les notícies que ens ha resultat especialment curiosa i vinguda ni més ni menys que de l’agència Efe. Us el reproduïm ací tal i com està a la web:

Un brasileño dado por muerto aparece en su entierro vivo y borracho

Un brasileño de 59 años que había sido dado como muerto en un accidente de tráfico apareció en su entierro después de pasar toda la noche bebiendo en un bar. Jorge Gonçalves iba a ser enterrado el pasado lunes, día de los difuntos. Efe.

No ens anem a dedicar a comentar la notícia, ja sabem que la realitat supera la ficció o, en aquest cas, la cançò, doncs no hem pogut evitar recordar la popular i de sobres coneguda El muerto vivo.

Ací us deixem el vídeo de la cançó interpretada pels genials Serrat i Sabina i que dediquem a Jorge Gonçalves des d’aquest bloc amb la nostra estima i l’enhorabona per estar viu.

El muerto vivo

Published in: on 17 Novembre 2009 at 16:08 pm Comments (4)
Etiquetes: , , ,

Tequiela: diamants en potència

Els guardonats, amonestats per allargar massa el discurs d'agraïment

Annals of Improbable Research (L’heu de visitar!)

Podem tindre fe en que aquest bloc, ben polit, pot arribar a lluir. La raó: Javier Morales, Miguel Apátiga i Víctor M. Castaño, de la Universidad Nacional Autónoma de México, han trobat la manera d’aconseguir diamants a partir de tequila. El seu esforç ha estat reconegut amb el premi Ig Nobel 2009 de Química, que van recollir en persona el passat diumenge.

Aquests guardons són una paròdia dels premis Nobel ideada per la revista de Harvard Annals of Improbable Research. Des de 1991 s’entreguen 10 categories diferents d’Ig Noble, i cal tant d’humor per atorgar-los com per a acudir a la cerimònia d’entrega. Un exemple: muCatherine Douglas i Peter Rowlinson han estat guardonats en la categoria de Medicina Veterinària per un estudi que demostra que cal posar nom a les vaques, ja que així donen més llet. Una important troballa que interessarà a ramaders i concursants de Granjero busca esposa. Catherine Douglas no pogué acudir, però envià una fotografia d’ella i la nena que acaba de tindre, vestideta de vaca. Les dos són a un prat on pasturen vaques.

El premi de la Pau va anar als investigadors que s’han dedicat a calcular si causa més danys un cop al cap (humà) amb una botella de cervesa plena o buida. Sembla que les dos són apropiades si la intenció és fracturar el crani (humà, és important destacar l’especificitat de la investigació), però un cop beguda la cervesa la botella permet cops més contundents. I també és més probable que qui se l’ha beguda estiga més disposat a la gresca. Els guardonats d’Economia foren quatre bancs Islandesos, per demostrar com de fàcil és passar de ser un banc menut a un de ben important, i vice versa, així com extrapolar aquesta dinàmica a l’economia de tot un estat.

El meu preferit (després del que té com a principal matèria d’elaboració la tequila) és el de Literatura: l’ha rebut en conjunt el cos policial d’Irlanda per haver aconseguit la proesa de redactar més de 50 multes de tràfic al major infractor del país que, curiosament s’anomena Prawo Jazdy, és a dir, “Llicència de conduir”. Podeu llegir més al web de la revista.

Published in: on 3 Novembre 2009 at 8:48 am Comments (0)
Etiquetes: , ,

En la llengua de Shakespeare

Fotogramas

El més probable és que si llegim o escoltem el nom d’Arnold Schwarzenegger, el primer que fem siga relacionar-lo amb el món del cinema. Açò no és gens estrany tenint en compte que Schwarzenegger va ser una de les grans estrelles del cine d’acció dels anys 80 i principis dels 90 gràcies a pel·lícules com “The Terminator”. Però la seua faceta com actor no és l’única en la que ha destacat aquest austríac de naixement nacionalitzat als Estats Units.

Abans de consagrar-se com actor, Schwarzenegger va dedicar la seua joventut a la pràctica d’una modalitat esportiva coneguda com culturisme o fisioculturisme; i pareix que li va anar prou bé, perquè està considerat per molts com el millor culturista de la història.

Tot i això, de segur que l’altra raó per la que tots coneixem el nom de Schwarzenegger no és per el seu passat com a culturista, sinó per haver-se fet un lloc al món de la política dels Estats Units com a Governador de California. Schwarzenegger, que pertany al partit republicà, va ser elegit governador l’any 2003 i reelegit l’any 2006. A més, s’ha convertit en l’immigrant que més lluny ha arribat al món polític d’Estats Units als últims 100 anys.

Arnold Schwarzenegger és realment un home polifacètic. El que no sabíem és que, a més de culturista, actor i polític; Schwarzenegger també tenia inquietuds literàries.

L’esperit d’escriptor del governador Schwarzenegger s’ha materialitzat a una carta que li ha enviat al congressista Tom Ammiano per tal de comunicar-li la seua decisió de paralitzar un pla de conversió d’una zona portuària en zona residencial. La composició poètica utilitzada per l’ex actor, anomenada acròstic, es descobreix al prendre la primera lletra de cada una de les frases d’aquesta carta. Seguint aquest procediment, es pot llegir la frase “Fuck you”.

Al parèixer, la picabaralla es va originar fa uns dies quan, al Congrés, Ammiano va dir-li mentider a Schwarzenegger i li va suggerir que “li besara el seu cul gay” (“kiss my gay ass”, van ser les sues paraules).

Ammiano defensa que el missatge de la carta és intencionalitzat. Per altra part, quan al portaveu del governador li comunicaren la noticia, aquest va declarar: “Déu meu, quina coincidència!”.

Potser Schwarzenegger comença a enyorar l’època en que al cine d’acció li permetien buidar el carregador del seu revòlver, fer saltar edificis per l’aire i manifestar l’antipatia que li causaven els seus enemics sense necessitat de recórrer a artificis literaris.

Published in: on 1 Novembre 2009 at 22:25 pm Comments (3)
Etiquetes: , , ,