Del videoclip a la presidència

Comunicación

No és cap secret que la política i l’espectacle es troben altament imbricats. El salt de la gran pantalla a la política és més que ciència ficció (recordem Demolition Man, amb un Stallone al·lucinant perquè Schwarzenegger hagués arribat a PRESIDENT dels Estats Units). Les noves plataformes proporcionen eines per a redissenyar el concepte de campanya electoral. La revista Comunicación, Revista Internacional de Comunicación Audiovisual, Publicidad y Estudios Culturales, presenta un monogràfic sobre propaganda en el sisè número virtual. L’article d’Antonio Cascales Ramos analitza l’origen de l’slogan Yes we can. Cascales es remunta al relat bíblic, no per a trobar les paraules però sí el sentiment “d’esperança col·lectiva” del poble que abandona Egipte. Un sentiment que els esclaus portats d’Àfrica i el Carib a les terres americanes faran seu. Un lema que crida a la unitat per a la consecució d’un objectiu des de la col·lectivitat.

yes we canObama va pronunciar una sèrie de frases, totes acabades amb les paraules Yes we can. La gent podia predir quan les pronunciaria i s’hi unia, cada cop amb més entusiasme, com el públic que acompanya a un cantant en un concert. Fer d’aquell discurs una cançó era el pas següent, i l’encarregat fou Will.i.am, component del grup The Black Eyed Peas. “Yes we can”  i  “We are the ones estan composades per cites de discursos d’Obama i als vídeos participaren rostres famosos com Scarlett Johansson, Jessica Alba, Tatyana Ali, John Legend, Herbie Hancock, Kate Walsh, Aisha Tyler… El primer vídeo es va llançar el 2 de febrer, i en març havia rebut més de 22 milions de visites. Juntament amb l’habilitat oratòria d’Obama, el videoclip ha estat considerat pels analistes l’element decisiu per a la victòria electoral.

Published in: on 27 Desembre 2009 at 19:46 pm Comments (0)
Etiquetes: , , ,

“No estaba muerto, que estaba de parranda”

El Jueves

Aquesta genial revista satírica té un apartat especialment interessant anomenat “Prensa seria” i que aconselle a tothom que el visite regularment. Per a qui no conega aquest apartat, la revista arreplega titolars de la premsa “seria”, és a dir, que no té cap intenció de burla, difamació, etc.

El cas és que hi ha una de les notícies que ens ha resultat especialment curiosa i vinguda ni més ni menys que de l’agència Efe. Us el reproduïm ací tal i com està a la web:

Un brasileño dado por muerto aparece en su entierro vivo y borracho

Un brasileño de 59 años que había sido dado como muerto en un accidente de tráfico apareció en su entierro después de pasar toda la noche bebiendo en un bar. Jorge Gonçalves iba a ser enterrado el pasado lunes, día de los difuntos. Efe.

No ens anem a dedicar a comentar la notícia, ja sabem que la realitat supera la ficció o, en aquest cas, la cançò, doncs no hem pogut evitar recordar la popular i de sobres coneguda El muerto vivo.

Ací us deixem el vídeo de la cançó interpretada pels genials Serrat i Sabina i que dediquem a Jorge Gonçalves des d’aquest bloc amb la nostra estima i l’enhorabona per estar viu.

El muerto vivo

Published in: on 17 Novembre 2009 at 16:08 pm Comments (4)
Etiquetes: , , ,