The TIC Club

Telos

banner_tic_club

La Fundación Telefónica, a través de su programa “Debate y conocimiento”, orientado a divulgar el conocimiento de las TIC (Tecnologías de la Información y las Comunicaciones), ha organizado el 1er concurso de monólogos sobre tecnología: “The TIC Club”. El objetivo de este original concurso es que la gente aprenda sobre las TIC de una manera divertida y entretenida. Con este fin, cualquier persona puede participar subiendo sus vídeos hasta el día 15 de enero.

Emulando al conocidísimo “Club de la Comedia”, los participantes podrán elaborar un monólogo de un máximo de 5 minutos sobre uno de estos 10 temas:

 

  • Los nuevos móviles: iPhone, smartphones en general y las tecnologías que incorporan (WiFi, GPS, Brújula, Cámara…)

  • La banda ancha en casa y en la empresa

  • Qué es un blog y qué son los blogueros y/o el Twitter

  • Buscadores y búsquedas de información en la web

  • Educar con las nuevas tecnologías

  • Web 2.0 Conversar, Compartir, Cooperar (Redes sociales, inteligencia colectiva…)

  • Mundos virtuales y realidad aumentada

  • Internet fuera del PC o electrodomésticos conectados

  • RFID. Aplicaciones en la vida cotidiana

  • La TDT, la HDTV y las televisiones que vienen

Un jurado formado por un monologuista, un actor, un bloguero especializado en tecnologías y un miembro del equipo del área de “Debate y Conocimiento” de la Fundación Telefónica se encargarán de elegir a 2 ganadores de entre los vídeos más populares que se reciban. El premio es un viaje para dos personas a Las Vegas para ver uno de los espectáculos de Jerry Seinfeld además de presentar, junto a conocidos monologuistas (la noticia no especifica si son conocidos a nivel nacional o sólo en su casa), su monólogo ganador en una adaptación de 30 minutos en un evento que cerrará el concurso.

Para ver los vídeos que ya están colgados y votar (sólo se permite votar una vez previo registro) puedes entrar a la página web de “The TIC Club”. También puedes inspirarte viendo tres monólogos preparados por los cómicos Carolina Noriega, Luis Alvaro Rodríguez y José Juan Vaquero que tratan sobre los smartphones, el Hogar Digital y la TDT, respectivamente.

 

pantalla01pantalla02pantalla03

De momento sólo hay cuatro monologuistas concursando, así que, si tenemos en cuenta que el plazo de presentación de los vídeos lleva abierto desde el 15 de septiembre, no parece que el concurso haya tenido demasiado éxito en general. Pero esto tiene una ventaja para nosotros: si subimos un monólogo, ahora mismo tenemos altas probabilidades de victoria así que… ¡a pensar en las TIC con humor!

Published in: on 30 Novembre 2009 at 12:37 pm Comments (6)
Etiquetes: , ,

RNE, “una nueva forma de comunicación dentro de los cibermedios”

Comunicar33   actual

“En el nuevo entorno actual de la estructura de la información, se hace necesaria la presencia de la radio (televisión) pública para evitar el peligro real de oligopolio vertical y horizontal del mercado, donde se atiende a las necesidades del consumidor, pero se olvida las del ciudadano” (González, M.J. & Salgado, C. 2009: 53)

En el número actual de la revista digital Comunicar nº33 (una revista científica Iberoamericana de comunicación y educación), he encontrado un artículo interesante para reconducir el blog hacia temas que aborden noticias sobre nuevas tecnologías. El artículo es una investigación que analiza el carácter interactivo que ha adquirido en la actualidad Radio Nacional de España (RNE) gracias a las nuevas tecnologías que ofrece internet. Está escrito por González Conde, M.J. & Salgado Santamaría, C. (2009)  y se titula “Redes de participación e intercambios en la radio pública: los podcasting

El artículo consta de tres apartados. El primero habla de los “aspectos conceptuales del  podcasting”. Los cuales son archivos que funcionan “como sistema distribuidor, regular, de programas de audio grabados a través de internet (y) que pueden transferirse a un reproductor portátil para escucharlos en cualquier momento”. El segundo apartado habla de “las características formales y de contenido” que ha tenido RNE en su adaptación al podcasting. Aquí, también se reflexiona sobre cuales son los contenidos que deben ser considerados de servicio, es decir, que como es una radio publica los contenidos han de ser “de interés social para los ciudadanos”. Para acabar, se ofrece una investigación de campo sobre los servicios que ofrece a través de la red.

Como podéis observar, es un artículo tan denso como interesante, por ello voy a intentar resumir los principales puntos de interés. La idea principal es que, en la actualidad, RNE se esta alejando del sistema tradicional radiofónico y esta marcando “una nueva forma de comunicación dentro de los cibermedios”

Esto es en parte, gracias a la utilización de los archivos sonoros como podcasts. Estos crean a través del formato RSS “contenidos autónomos de consumo en tiempo no lineal”. Y así, se posibilita una “programación personalizada y participativa entre usuarios”. En otras palabras, cuando entras en la web tienes para elegir una gran variedad de archivos (que se van actualizando diariamente) y que están clasificados por cadenas, temas, programas… Una vez que te suscribes mediante el RSS, ya no hace falta ni entrar en la web para escuchar los podcasts. Es una forma de escuchar la radio diferente e innovadora, donde lo importante es que el receptor puede elegir que y cuando es lo que quiere escuchar.

Por otra parte, la página web se refuerza en sus contenidos al adoptar “una presencia multimedia”. Es decir, que además del formato sonoro se introducen informaciones textuales y visuales. La nueva RNE se basa en la interactividad con la audiencia ofreciendo productos a la carta “con la posibilidad de navegar por ellos y realizar vínculos entre unos y otros”. Además, introduce los nuevos sistemas expresivos de comunicación: chats, correo, blogs, foros…

Para finalizar, es importante destacar que los cambios de RNE no están basados simplemente en la tecnología, sino que van más allá e introduce cambios en el sistema de organización, comunicación y consumo. Todo ello, deriva en una radio social, democrática, que se aleja del concepto de radio tradicional, y que introduce nuevas formas de consumo de masas.

Published in: on 29 Novembre 2009 at 14:55 pm Comments (0)
Etiquetes: ,

Eureka! o casi…

LIFE

T’alces pel matí amb un toc d’atenció del despertador. Vas a la cuina i te calfes un got de llet amb el microones. Mires el teu rellotge de polsera. Fas tard. Eixes de casa. Baixes per l’ascensor i fas cap al carrer on agafes el cotxe en direcció a la tasca del dia de hui.

Aquesta podria ser la descripció de l’inici d’un dia qualsevol en la vida de tots nosaltres. La rutina fa que no reparem en els xicotets detalls que diferencien la nostra posada en marxa matutina de la que vivien, per exemple, els nostres avis o besavis.

Despertadors, microones, rellotges de polsera, ascensors i cotxes son elements que tenen el seu origen a finals del segle XIX i, sobretot, al llarg del segle XX. Tots aquests invents ens faciliten certes activitats del nostre dia a dia (clar, excepte si te quedes tancat a l’ascensor o el cotxe te deixa tirat al mig de l’autopista). Per aquesta raó els considerem invents pràctics i acaben ocupant un lloc fix a les nostres vides. Però… quins són aquells invents que la gent no considera pràctics i acaben relegats a l’oblit?

Si pense en invents absurds, el primer que em ve al cap és una frase que em va dir un company de carrera al primer curs: “això és menys pràctic que l’aigua en pols”. La veritat és que també afegia “i que les llanternes solars”, però resulta que aquestes sí que existeixen i fins i tot es comercialitzen (una placa fotovoltaica carrega la bateria pel dia i així te autonomia per les nits). Però el que, al meu parer, no tenia sentit de l’existència era l’aigua en pols. Què mescles amb la pols per obtindre aigua? Evidentment, aigua. Imagineu quina va ser la meua sorpresa quan vaig trobar una pàgina web que aparentment comercialitzava l’aigua en pols; i dic aparentment perquè crec que la pàgina és més falsa que els bitllets de 300 euros. Podeu jutjar vosaltres mateixos.

2716512Continuant amb la meua cerca d’invents absurds vaig donar amb un article de la revista LIFE titulat “30 dumb inventions” on fa una breu descripció del que, per a aquesta revista, serien els 30 invents més idiotes del segle XX. Realment hi ha alguns amb molt poc trellat. Així trobem, per exemple, el “cigarrete pack holder”, de 1955, que permet fumar-te tots el cigarrets d’un paquet d’una sola tacà (deuria anar acompanyat d’una mascareta d’oxigen per a aquells que no desitgen abandonar aquest món a la tercera xuclà).

3397234Altre invent prou inútil que podem trobar a la revista és l’ “anti-bandit bag”, de 1963. Es tracta d’un maletí que, en cas d’intent de robatori, pots obrir per la part inferior llençant totes les coses del seu interior a terra. Aquest invent podria ser molt efectiu amb lladres mandrosos o amb problemes d’esquena que no vulguen/puguen arreplegar les coses de terra, però en la majoria de casos, no funciona.

 

82496367

Finalment trobem el que per a mi es el producte estrella dels proposats per la revista LIFE: el “rainy day cigarette holder”, de 1954. En essència, es tracta d’un paraigües per a cigarrets. Molt útil per als amants de la natura; sobre tot per a aquells que pensen que no hi ha res millor que sentir com la pluja els colpeja suaument la cara mentre es fumen un bon habano.

El tema dels invents absurds dona molt que parlar. Fins i tot podem trobar pàgines especialitzades en aquests invents poc afortunats o d’utilitat dubtosa. Un exemple seria aquest blog prou complet amb el que podeu passar una bona estona. 

Published in: on 24 Novembre 2009 at 14:34 pm Comments (2)
Etiquetes: ,

Movimiento social: “la ola, por un acuerdo sobre el clima”

logoconfondo

Ladyverd

¡Por fin! después de un laargo rato navegando por la web, he encontrado una revista de la que nunca había oído hablar y que parece bastante interesante. Se llama www.ladyverd.com, trata sobre salud, ecología y sostenibilidad. Es precisamente esta última palabra la que ha llamado mi atención ya que, saturada de las mismas noticias de siempre, andaba buscando algún tipo de información más independiente y alternativa.

Nada más entrar he encontrado este titular: “La ola, por un acuerdo sobre el clima”. Me ha parecido bastante curioso porque hay una película alemana, muy buena,  que también se llama así, Die Welle (La ola). La peli trata sobre un profesor que tiene que explicar el tema de la autocracia como forma de gobierno y para ello decide hacer un experimento con sus alumnos, que después se lo toman muy enserio… La película habla, en líneas generales, de cómo funciona un sistema de gobierno dictatorial y de las terribles consecuencias que, un régimen así, genera. Bueno no os la quiero desvelar… pero queda recomendada.

Así pues, de la misma manera que la película encierra un mensaje combativo, la noticia que he encontrado es la realidad de un movimiento social que se está poniendo en marcha. Os adelanto la cabecera para que entendáis de qué estoy hablando: “El sábado 5 de diciembre de 2009, pocos días antes de la cumbre de las Naciones Unidas sobre el clima que tendrá lugar en Copenhague, decenas de miles de ciudadanos del mundo se reunirán en Londres para invadir sus calles y manifestar sus deseos de un futuro seguro para todos”.

La noticia es un aviso del evento que está organizado por la asociación Stop Climate Chaos Coalition. Lo que pretende es conseguir una manifestación multitudinaria en el mismo lugar donde se celebra la cumbre. El objetivo es llamar la atención de los dirigentes, que establecen los regímenes de contaminación,  y pedirles (exigirles) que el calentamiento global no supere el umbral de peligro situado en 2ºC. La noticia, además, tiene en un enlace donde se explica todo más detalladamente; incluso hay un mapa que muestra como ir. También hay una petición para que el mensaje se difunda a través de  Facebook y Twitter. Asimismo, también se hace un llamamiento a la gente que quiera difundir folletos o colgar carteles.

1115_la_ola Bueno, ya sé que Londres queda un poco lejos y tal… pero lo interesante de esta noticia es el hecho de que la gente tenga el espíritu de movilizarse por exigencias, peticiones… en definitiva, por derechos comunes. Es muy típico, pero tengo que decir aquello de “la unión hace la fuerza”. Y aquí podríamos añadir que internet es la mejor herramienta para crear esa unión, esa fuerza popular.

“No estaba muerto, que estaba de parranda”

El Jueves

Aquesta genial revista satírica té un apartat especialment interessant anomenat “Prensa seria” i que aconselle a tothom que el visite regularment. Per a qui no conega aquest apartat, la revista arreplega titolars de la premsa “seria”, és a dir, que no té cap intenció de burla, difamació, etc.

El cas és que hi ha una de les notícies que ens ha resultat especialment curiosa i vinguda ni més ni menys que de l’agència Efe. Us el reproduïm ací tal i com està a la web:

Un brasileño dado por muerto aparece en su entierro vivo y borracho

Un brasileño de 59 años que había sido dado como muerto en un accidente de tráfico apareció en su entierro después de pasar toda la noche bebiendo en un bar. Jorge Gonçalves iba a ser enterrado el pasado lunes, día de los difuntos. Efe.

No ens anem a dedicar a comentar la notícia, ja sabem que la realitat supera la ficció o, en aquest cas, la cançò, doncs no hem pogut evitar recordar la popular i de sobres coneguda El muerto vivo.

Ací us deixem el vídeo de la cançó interpretada pels genials Serrat i Sabina i que dediquem a Jorge Gonçalves des d’aquest bloc amb la nostra estima i l’enhorabona per estar viu.

El muerto vivo

Published in: on 17 Novembre 2009 at 16:08 pm Comments (4)
Etiquetes: , , ,

Marge celebra l’aniversari dels Simpsons

playboy-marge1

Cliqueu per veure algunes imatges més

Playboy

TMZ

Els Simpsons fan, el 17 de desembre, 20 anyets d’emissió ininterrompuda! La FOX no pensa deixar que aquest fet passe desapercebut. Canviar la capçalera (l’opening) és només una de les idees que han dut a terme els creatius; la més polèmica de totes ha estat l’aparició de Marge Simpson en la Playboy d’aquest novembre.  Hugh Hefner, fundador i editor en cap de la revista, feia temps que tenia aquesta idea al cap. El nou director de Playboy, Scott N. Flanders, argumenta que espera rejovenir la mitjana d’edat dels lectors, que ara està en 35 anys.  Altres llengües parlen d’un mal moment per a la publicació, que cada cop té més difícil trobar actrius (reconegudes, ja m’enteneu) de carn i ós per a les seus pàgines.

matt groening

Lo creador (per molt que renegue)

Un mes abans la revista TMZ ja publicava algunes imatges en exclusiva del reportatge fotogràfic. EL 15 de novembre va eixir el número on Marge Simpson apareix com conilleta del mes. S’acompanya d’una entrevista al personatge creat per Matt Groening on parla de la família Simpson al complet i, entre altres, revela als lectors que el secret de la saníssima vida sexual que comparteix amb Homer es basa en el principi de no anar-se’n mai al llit amb fam.

Des del bloc llancem un “per molts anys” a una sèrie incombustible. La reina de les referències i dels homenatges mereix aquest xicotet homenatge de Tequiela!

Published in: on 16 Novembre 2009 at 18:04 pm Comments (3)
Etiquetes: , ,

Jaume I “El Conqueridor”

200px-Jaume-I-arago-anonim-1427-valencia

Historia National Geographic

Potser bé per l’interès que ha despertat l’article de “Les joies de Ramsés II“, bé perquè hem finit fa no-res l’aniversari del naixement de Jaume I, hem decidit aprofitar aquest post per parlar del conegut com a Conqueridor (cadascú que s’agafe com vullga el malnom).

Un article breu, trobat a la Historia National Geographic i anomenat Jaime I el Conquistador, ens servirà per parlar-vos una mica de l’agitada vida del monarca catalanoaragonés. Tot i que l’article esmentat es restringeix a la seua vida política i bèl·lica no està mal donar-li un ull.

Per a començar, i per fer-vos veureu que l’afició de les conquestes venia de família, vos direm que el seu pare, Pere II el Catòlic (que de catòlic tenia el que Franco de bona persona) es gitava amb totes les dones possibles excepte, vés per ón, amb la seua esposa: Maria de Montpellier. Doncs bé, el nen Jaume va nàixer d’una conjura que muntaren capellans, servents i prohoms de la cort. Aquesta va consistir a fer passar la reina com a una de les seues amants a una cambra fosca. Varen fer beure una mica de vi al rei per tal que no tinguera els sentits al cent per cent i mentres “l’acte” es consumava, fora de l’habitació hi havia tot un regiment de religiosos pregant per tal que Maria de Montepellier quedara fecundada. Així va ser.

“El Conqueridor”, no només va fer-se amb Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i València (que no eren pas “moco de pavo”), sinó que va treure temps per casar-se tres vegades, la primera als 13 anys: Elionor de Castella, la segona amb Violant d’Hongria i en terceres núpcies amb Teresa Gil de Vidaure a qui abandonà en emmalaltir de lepra el 1265.

Per a postres, l’home també va buscar alguna estoneta lliure per fer-se amb vuit amants reconegudes: Elo Álvarez, Aurembiaux d’Urgell, filla del comte d’Urgell, Blanca d’Antillon, Elvira Sarroca, Guillema Cabrera, Sibil·la de Saga, Berenguela Alfonso i Berenguela Ferrandis, les quals donaren una descendència de catorze fills a Jaume I el Conqueridor.

Està clar que no és el cas de Ramsés II, però el nostre rei no es va quedar precissament endarrerit en “conquestes”. Ara que cadascú jutge per quin sentit prefereix prendre el malnom.

Proud to be a Cow

creative cow

És la segona vaca que penge. És preocupant?

Creative Cow

M’han fet un regal! Heu sentit parlar de la revista Creative Cow? Aclariment: Creative Communities Of the World. Gràcies, AmparitoLapekeñahitLeriana! (parauleta que el nom no li l’he posat jo). El número que tinc entre les mans no és el més recent, sinó un recull d’articles des d’octubre de 2008 a setembre de 2009, però té explicació: n’hi ha tota una apologia a Pushing Daisies! (a l’article I el periodisme va descobrir la tecnologia digital… teniu un fragment d’aquesta sèrie de tv.) Es tracta de l’especial sobre efectes visuals, i encara el podeu descarregar en versió PDF, però vos recomane les versions més extenses que trobareu al web. Un punt positiu de llegir en línea són els comentaris i els aclariments dels autors i altres Cow d’arreu del món. Pel que escriuen, sembla que es senten “very proud to be a Cow”. També trobem articles que analitzen la importància de les ombres per a obtindre una il·luminació de qualitat, o la invisibilitat dels bons efectes visuals: la vareta màgica que actua, canvia la imatge i ningú no sospita que les coses foren diferents abans. Un exemple senzill s’il·lustra en aquestes imatges de la sèrie Deadwood:

rig_removal_02rig_removal_01

Published in: on 12 Novembre 2009 at 10:46 am Comments (2)
Etiquetes: , , ,

Les “joies” de Ramsés II

 

Harem egipci

Harem egipci. Representació romàntica.

Historia National Geographic

Un dels articles més curiosos que he trobat a la xarxa esta setmana està relacionat amb un dels personatges més singulars de la història: Ramsés II.  El text l’he trobat a la revista online Historia National Geographic, és breu i recomane la seua lectura, és bastant interessant.

El tema que tracta és l’harem, anomenat Per Jenret, d’este faraó egipci. El monarca va arribar a tindre ni més ni menys que 100 fills, la qual cosa assegurava 100% (valga la redundància) la continuïtat dinàstica; es va casar nombroses vegades, 8 en concret, i va tindre incontables concubines. Això sí, una d’elles es va convertir en la seua Gran Esposa Real: Nefertari.

Bé, introduccions a banda, el rei gaudia de la companyia que més li vinguera de gust: esposes (la poligamia no estava mal vista), esclaves, concubines, serventes, etc. i aquestes eren anomenades com els “Ornaments reials”, vaja! Tot i que també rebien el nom de “Belleses vives de Palau”. Les podem considerar maragdes angastades en or o perles en una tiara. “Avuí quina em posaré?” Aquestes donzelles es dedicaven a entretindre a Ramsés II amb cançons, balls i alguna cosa més…tot i així va arrivar a tenir tantes que algunes, no sols no haveren de fer cap servici al rei sinó que, fins i tot, mai el vegueren!

L’article continua amb dades de considerable rellevància com que el temple d’ Abu Simbel i la famosa Vall de les Reines foren alçats en honor a la seua preferida -esmentada abans- Nefertari, però aquesta vegada em quede amb la història de l’harem.

Què us sembla la vida sexual de Ramsés II?, més de 100 fills, 8 matrimonis (dos d’ells amb les seues filles!), un assortit inacabable de dones…podria equipararse a quelcom actual?

Published in: on 10 Novembre 2009 at 16:00 pm Comments (6)
Etiquetes: , , , ,

The Sartorialist

GQhiroshima cap al 1920

Diumenge passat vaig deixar un comentari on recomanava assistir a la sessió de    HIROSHIMA MON AMOUR que es projectava al Rialto. (Cliqueu la imatge per anar al meu darrer descobriment!) No crec que ningú el llegís a temps. Jo sí hi vaig anar amb un amic, al qual anomenaré ErmenegiLdo, per desig exprés de l’esmenat. Ens trobàvem a la porta vint minuts abans de l’hora, però no vam poder entrar, ni tampoc unes cent persones més. La cua era enorme. ErmenegiLdo estava tot indignat, però es va consolar pensant que si el dependent de Popland tampoc no havia pogut comprar l’entrada (allí estava, en la mateixa cua), ell no anava a ser més. De totes maneres se’n anàrem a casa i vérem aquell protodocumental evolucionat en poema audiovisual. Paraules i mirades. Hipnòtic.

wOcODesprés, i amb les poques ganes que es té un diumenge de nit de posar-se a filosofar, acabàrem parlant del tema que l’apassiona ara mateix: l’street fashion. No és un concepte nou. Jo en vaig saber ara farà uns deu anys a través de webs japonesos com aquest. Scott Schuman l’ha reinventat al seu bloc Sartorialist. Visitarà Espanya pròximament i, com cada cop que xafa una ciutat, és tot un esdeveniment per als seus parella sartorialistseguidors. Veterà del fashion system,  es va cansar de vendre una idea de moda allunyada de la realitat que veia al carrer i, càmera a la butxaca (una digital, d’anar per casa) abandonà els estudis per a fotografiar l’estilisme indígena, a la cacera de l’autèntica originalitat. No li va malament: el bloc pot superar les 100 000 visites diàries, més o menys com el nostre,  i ha fet d’ell una de les 100 persones més influents en el món de la moda.

ErmenegiLdo (no és aquest, però l’ha inspirat en el seu rebateig puntual) ho va llegir el darrer cap sartorialist babyde setmana en Esmoquin Room, un bloc de José Luís Díez Garde (editor de Condé Nast Publications, Inc). per a la revista GQ. És l’únic xic que conec que admet consumir aquesta mena de material, encara que de vegades usa l’excusa de l’interès professional: “és una eixida tan noble com qualsevol altra per a un comunicador, fins i tot més que Canal 9 o Mercadona”. Ja fa temps que diverses publicacions periòdiques dediquen un especial considerable sota el genèric “Hombre” després d’editar un especial “Mujer”, i podem confiar en el seu criteri a l’hora de prendre una decissió així, tenint en compte els estudis de mercat que n’hi ha al darrere. Pel que fa al món de la moda masculina, a Espanya resta tot un camp per explotar.

Published in: on at 8:39 am Comments (1)
Etiquetes: , ,

Fins a Google i més enllà!

Ací teniu un exemple del Google Sketchup

Ací teniu un exemple del Google Sketchup

Muy Interesante

Navegant per la xarxa (i amb l’ajuda indispensable de Google, esclar), he trobat un article prou interessant anomenat Google a la cabeza de Internet a la revista Muy Interesante (valga la redundància).
La qüestió no és que es tracta del cercador més potent del planeta, ni que les seues instal·lacions són el somni de tot treballador, ni tan sols l’apoteòsica notícia de que aspira a fer-se amb tota la premsa per tal d’obtindre el monopoli a la xarxa. Aquest article desperta l’interès pel fet que Google compta amb ferramentes que la gran majoria d’usuaris ignora.
És ben cert que tots coneguem el Google Maps, el Google Earth, o el Google Chrome, i el Gmail, el Blogger, etc.
Però també és cert que no tots érem conscients, per exemple, que compta amb una eina anomenada Google Mars, la qual permet viatjar a Mart de forma virtual; o l’eina Google Moon, amb imatges de la NASA al voltant de la geografia llunar; també Google Sky, la qual facilita que naveguem entre estreles, planetes, etc.; o Google SketchUp, orientat per al camp de l’arquitectura doncs es tracta d’un programa de modelat i disseny en 3D. Però sense dubte, la ferramenta que més crida l’atenció és el Google Health, amb la que podem mantindre el nostre historial clínic a Internet i accedir a ell des de qualsevol lloc del món!
Per una banda, és fantàstic que podem accedir virtualment a Mart, la Lluna i vés a saber quans llocs més d’ací un parell d’anys, no obstant, per altra banda, fins a quin punt roman intacta la nostra privacitat a la xarxa? Poder accedir a un historial clínic seria equivalent a escoltar confessions religioses o diàlegs entre un advocat i el seu client. Fins a quin punt poden garantir que la informació romandrà intacta i que no caurà als arxius de persones alienes?
Decidir si emprar aquesta mena de programes o no és d’ incumbència pròpia, però no trobe que siga una qüestió que es puga prendre a la lleugera.

Published in: on 8 Novembre 2009 at 13:39 pm Comments (3)
Etiquetes: , ,

I el periodisme va descobrir la tecnologia digital…

Cine y Tele Online

Cinematical

10,000 Words

L’IVAC realitza a partir del 5 de novembre una retrospectiva sobre la Nouvelle Vague en un cicle que projectarà les obres franceses més representatives d’aquest moviment, així com altres d’autors europeus o de clàssics americans. De François Truffaut a Ingmar Bergman, passant per Alfred Hitchcock.

deadEl fet és que vaig recordar una sèrie que vaig vore la setmana passada on s’homenatjava Vertigo, i en una d’aquelles recerques infinites a la xarxa vaig anar a parar a 10,000 Words. No només hi trobarem articles agradables de llegir, (recomanada la llista de consells extrets de l’obra hitchcockiana per a crear un bon relat How Alfred Hitchcock can make you a better storyteller), sinó tota una guia per a aprofitar les oportunitats que la Xarxa ofereix al periodisme. “Si una imatge val més que mil paraules, quantes en pot valdre un relat multimèdia?” Aquesta és la frase de presentació de Mark S. Luckie, creador del web, un jove periodista apassionat per la tecnologia i compromès en la defensa d’un nou concepte de periodisme participatiu però responsable.

Una crítica al món del periodisme (10 Ugly Thruths About Modern Journalism), eines per a millorar la redacció (8 Online tools to help improveyour writing ) o webs que estan revolucionant el món de la investigació (6 Sites that are changing the way you follow the news) són exemples del que hi podem trobar.

I per a desvariar un poquet, ací estan els dos fragments de vídeo, un de la sèrie Pushing Daisies i l’altre de Vertigo. No me n’he pogut estar!
emerson codmareo quadre espirodèlic

Fragment de Pushing Daisies

Fragment de Vertigo

Published in: on 3 Novembre 2009 at 10:18 am Comments (2)
Etiquetes: , , , ,

Tequiela: diamants en potència

Els guardonats, amonestats per allargar massa el discurs d'agraïment

Annals of Improbable Research (L’heu de visitar!)

Podem tindre fe en que aquest bloc, ben polit, pot arribar a lluir. La raó: Javier Morales, Miguel Apátiga i Víctor M. Castaño, de la Universidad Nacional Autónoma de México, han trobat la manera d’aconseguir diamants a partir de tequila. El seu esforç ha estat reconegut amb el premi Ig Nobel 2009 de Química, que van recollir en persona el passat diumenge.

Aquests guardons són una paròdia dels premis Nobel ideada per la revista de Harvard Annals of Improbable Research. Des de 1991 s’entreguen 10 categories diferents d’Ig Noble, i cal tant d’humor per atorgar-los com per a acudir a la cerimònia d’entrega. Un exemple: muCatherine Douglas i Peter Rowlinson han estat guardonats en la categoria de Medicina Veterinària per un estudi que demostra que cal posar nom a les vaques, ja que així donen més llet. Una important troballa que interessarà a ramaders i concursants de Granjero busca esposa. Catherine Douglas no pogué acudir, però envià una fotografia d’ella i la nena que acaba de tindre, vestideta de vaca. Les dos són a un prat on pasturen vaques.

El premi de la Pau va anar als investigadors que s’han dedicat a calcular si causa més danys un cop al cap (humà) amb una botella de cervesa plena o buida. Sembla que les dos són apropiades si la intenció és fracturar el crani (humà, és important destacar l’especificitat de la investigació), però un cop beguda la cervesa la botella permet cops més contundents. I també és més probable que qui se l’ha beguda estiga més disposat a la gresca. Els guardonats d’Economia foren quatre bancs Islandesos, per demostrar com de fàcil és passar de ser un banc menut a un de ben important, i vice versa, així com extrapolar aquesta dinàmica a l’economia de tot un estat.

El meu preferit (després del que té com a principal matèria d’elaboració la tequila) és el de Literatura: l’ha rebut en conjunt el cos policial d’Irlanda per haver aconseguit la proesa de redactar més de 50 multes de tràfic al major infractor del país que, curiosament s’anomena Prawo Jazdy, és a dir, “Llicència de conduir”. Podeu llegir més al web de la revista.

Published in: on at 8:48 am Comments (0)
Etiquetes: , ,

En la llengua de Shakespeare

Fotogramas

El més probable és que si llegim o escoltem el nom d’Arnold Schwarzenegger, el primer que fem siga relacionar-lo amb el món del cinema. Açò no és gens estrany tenint en compte que Schwarzenegger va ser una de les grans estrelles del cine d’acció dels anys 80 i principis dels 90 gràcies a pel·lícules com “The Terminator”. Però la seua faceta com actor no és l’única en la que ha destacat aquest austríac de naixement nacionalitzat als Estats Units.

Abans de consagrar-se com actor, Schwarzenegger va dedicar la seua joventut a la pràctica d’una modalitat esportiva coneguda com culturisme o fisioculturisme; i pareix que li va anar prou bé, perquè està considerat per molts com el millor culturista de la història.

Tot i això, de segur que l’altra raó per la que tots coneixem el nom de Schwarzenegger no és per el seu passat com a culturista, sinó per haver-se fet un lloc al món de la política dels Estats Units com a Governador de California. Schwarzenegger, que pertany al partit republicà, va ser elegit governador l’any 2003 i reelegit l’any 2006. A més, s’ha convertit en l’immigrant que més lluny ha arribat al món polític d’Estats Units als últims 100 anys.

Arnold Schwarzenegger és realment un home polifacètic. El que no sabíem és que, a més de culturista, actor i polític; Schwarzenegger també tenia inquietuds literàries.

L’esperit d’escriptor del governador Schwarzenegger s’ha materialitzat a una carta que li ha enviat al congressista Tom Ammiano per tal de comunicar-li la seua decisió de paralitzar un pla de conversió d’una zona portuària en zona residencial. La composició poètica utilitzada per l’ex actor, anomenada acròstic, es descobreix al prendre la primera lletra de cada una de les frases d’aquesta carta. Seguint aquest procediment, es pot llegir la frase “Fuck you”.

Al parèixer, la picabaralla es va originar fa uns dies quan, al Congrés, Ammiano va dir-li mentider a Schwarzenegger i li va suggerir que “li besara el seu cul gay” (“kiss my gay ass”, van ser les sues paraules).

Ammiano defensa que el missatge de la carta és intencionalitzat. Per altra part, quan al portaveu del governador li comunicaren la noticia, aquest va declarar: “Déu meu, quina coincidència!”.

Potser Schwarzenegger comença a enyorar l’època en que al cine d’acció li permetien buidar el carregador del seu revòlver, fer saltar edificis per l’aire i manifestar l’antipatia que li causaven els seus enemics sense necessitat de recórrer a artificis literaris.

Published in: on 1 Novembre 2009 at 22:25 pm Comments (3)
Etiquetes: , , ,

Benvinguts!

Benvinguts al bloc Tequiela!

A aquest encapçalament vos explicarem en què consistirà el bloc amb el qual pretenem trasmetre als visitants una mica d´entreteniment, humor i actualitat.
Tequiela! va a recollir setmanalment articles, seccions, reportatges, fotografies, etc. qualsevol cosa d´interés extret de les revistes que es poden consultar a internet i acompanyats dels nostres comentaris.
Per a fer-ho, anem a dedicar bona part del nostre temps navegant per la xarxa i per publicacions digitals de temàtica tan diversa com:

Actualitat i Política- El temps
Cultura- Clío
Esports- XPelotas
Humor- El jueves

Aquestes són només algunes de les publicacions a la xarxa que farem servir i que hem posat com a exemples per a que es féu una idea general del que serà Tequiela!

Per acabar la presentació, i responent a una de les preguntes fetes per un dels companys a la primera entrada, direm que “Tequiela” ha sortir a arrel de la combinació de les inicials dels administradors d´aquest bloc:
Teresa, Quique, Erika i Laia.

Esperem que us puga servir per passar una bona estona!

Salut!

Published in: on at 19:23 pm Comments (1)
Etiquetes: ,

Lo de los piratas somalíes era más serio de lo que nos habían contado¡¡¡

El Jueves

rey_impostot

"¡El Rey es un impostor!El verdadero fue secuestrado en verano por piratas somalíes, y hubo que sustituirle por un jubilado de Menorca..."

Un artículo rocambolesco que a través de la ironía y el humor, trata los temas de la política cotidiana española. Una historia inspirada en la película Dave, presidente por un día con una mirada sarcástica  y mordaz hacia la prensa rosa y el amarillismo.

Bueno, tampoco os lo quiero desvelar así que, os recomiendo que leaís este artículo de la revista eljueves digital, el cual califico de “muy apto para echarse unas risas”.