Les «joies» de Ramsés II

Harem egipci. Representació romàntica.
Un dels articles més curiosos que he trobat a la xarxa esta setmana està relacionat amb un dels personatges més singulars de la història: Ramsés II. El text l’he trobat a la revista online Historia National Geographic, és breu i recomane la seua lectura, és bastant interessant.
El tema que tracta és l’harem, anomenat Per Jenret, d’este faraó egipci. El monarca va arribar a tindre ni més ni menys que 100 fills, la qual cosa assegurava 100% (valga la redundància) la continuïtat dinàstica; es va casar nombroses vegades, 8 en concret, i va tindre incontables concubines. Això sí, una d’elles es va convertir en la seua Gran Esposa Real: Nefertari.
Bé, introduccions a banda, el rei gaudia de la companyia que més li vinguera de gust: esposes (la poligamia no estava mal vista), esclaves, concubines, serventes, etc. i aquestes eren anomenades com els «Ornaments reials», vaja! Tot i que també rebien el nom de «Belleses vives de Palau». Les podem considerar maragdes angastades en or o perles en una tiara. «Avuí quina em posaré?» Aquestes donzelles es dedicaven a entretindre a Ramsés II amb cançons, balls i alguna cosa més…tot i així va arrivar a tenir tantes que algunes, no sols no haveren de fer cap servici al rei sinó que, fins i tot, mai el vegueren!
L’article continua amb dades de considerable rellevància com que el temple d’ Abu Simbel i la famosa Vall de les Reines foren alçats en honor a la seua preferida -esmentada abans- Nefertari, però aquesta vegada em quede amb la història de l’harem.
Què us sembla la vida sexual de Ramsés II?, més de 100 fills, 8 matrimonis (dos d’ells amb les seues filles!), un assortit inacabable de dones…podria equipararse a quelcom actual?

Després, i amb les poques ganes que es té un diumenge de nit de posar-se a filosofar, acabàrem parlant del tema que l’apassiona ara mateix: l’street fashion. No és un concepte nou. Jo en vaig saber ara farà uns deu anys a través de webs japonesos com
seguidors. Veterà del fashion system, es va cansar de vendre una idea de moda allunyada de la realitat que veia al carrer i, càmera a la butxaca (una digital, d’anar per casa) abandonà els estudis per a fotografiar l’estilisme indígena, a la cacera de l’autèntica originalitat. No li va malament: el bloc pot superar les 100 000 visites diàries, més o menys com el nostre, i ha fet d’ell una de les 100 persones més influents en el món de la moda.