Jaume I “El Conqueridor”
Potser bé per l’interès que ha despertat l’article de “Les joies de Ramsés II“, bé perquè hem finit fa no-res l’aniversari del naixement de Jaume I, hem decidit aprofitar aquest post per parlar del conegut com a Conqueridor (cadascú que s’agafe com vullga el malnom).
Un article breu, trobat a la Historia National Geographic i anomenat Jaime I el Conquistador, ens servirà per parlar-vos una mica de l’agitada vida del monarca catalanoaragonés. Tot i que l’article esmentat es restringeix a la seua vida política i bèl·lica no està mal donar-li un ull.
Per a començar, i per fer-vos veureu que l’afició de les conquestes venia de família, vos direm que el seu pare, Pere II el Catòlic (que de catòlic tenia el que Franco de bona persona) es gitava amb totes les dones possibles excepte, vés per ón, amb la seua esposa: Maria de Montpellier. Doncs bé, el nen Jaume va nàixer d’una conjura que muntaren capellans, servents i prohoms de la cort. Aquesta va consistir a fer passar la reina com a una de les seues amants a una cambra fosca. Varen fer beure una mica de vi al rei per tal que no tinguera els sentits al cent per cent i mentres “l’acte” es consumava, fora de l’habitació hi havia tot un regiment de religiosos pregant per tal que Maria de Montepellier quedara fecundada. Així va ser.
“El Conqueridor”, no només va fer-se amb Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i València (que no eren pas “moco de pavo”), sinó que va treure temps per casar-se tres vegades, la primera als 13 anys: Elionor de Castella, la segona amb Violant d’Hongria i en terceres núpcies amb Teresa Gil de Vidaure a qui abandonà en emmalaltir de lepra el 1265.
Per a postres, l’home també va buscar alguna estoneta lliure per fer-se amb vuit amants reconegudes: Elo Álvarez, Aurembiaux d’Urgell, filla del comte d’Urgell, Blanca d’Antillon, Elvira Sarroca, Guillema Cabrera, Sibil·la de Saga, Berenguela Alfonso i Berenguela Ferrandis, les quals donaren una descendència de catorze fills a Jaume I el Conqueridor.
Està clar que no és el cas de Ramsés II, però el nostre rei no es va quedar precissament endarrerit en “conquestes”. Ara que cadascú jutge per quin sentit prefereix prendre el malnom.
M’ha dit un pardalet que L’Últim Toc Teatre, a la sea darrera obra, va fer servir una sèrie d’imatges d’allò més interessants per a il·lustrar el relat de les “conquestes” reials. Seria possible recuperar-les per a tots els qui no tingueren la sort d’anar a la representació a Sueca? Qui més vol vuere-les?
Potser les puguem recuperar! Ens posarem en contacte amb el grup per tal de que ens les envien jejeje!