Et fa mal a la vista trobar errades ortogràfiques?
Me n’aniné un poc del tema que treballa el bloc, però em sembla que pot estar relacionat amb la manca de cura de molts quan s’escriu a la xarxa. Nancy Goulet és columnista en Communication Arts, i gràcies al seu darrer article he descobert TEAL (xarxet, com el de la imatge), agrupació que ha emprés una creuada per lliurar el món d’errades tipogràfiques. Des de març de 2008, Jeff Deck i el seu equip han viatjat pels EUA, i de les 400 errades que s’han trobat n’han corregit més de la meitat. El resultat ha de ser el més professional possible, res de burdes afegits. Els seus principis: només es dediquen als textos escrits exposats en públic, i amb bon gust, sense riure’s de ningú ni corregir a estrangers.
Uns els eleven al nivell d’herois per la seua tasca evangelitzadora (de la llengua) i altres els acusen de vandalisme i de danyar el mobiliari urbà. Han estat multats i fins i tot pesa sobre ells una ordre d’allunyament dels parcs nacionals dels EUA. Ací podeu trobar els perfils dels pèrfids infractors (editors, dissenyadors gràfics…). Però no es rendeixen. Ara demanaran permís per a realitzar cada correcció. Preparen projectes que incorporen la col·laboració ciutadana i en agost es publica un llibre amb les experiències de TEAL durant el seu viatge, The Great Typo Hunt: Changing the World, One Correction at a Time.
Algunss dissenyadors recolzen obertament la seua tasca, com Stephem Woowat, que va fundar la Policia del Disseny per tal de perseguir, entre altres, els crims tipogràfics. Exhibir textos públicament implica una responsabilitat educadora, diu. Considera una ofensa l’exposició d’aquestes faltes i pensa que cal actuar. La campanya més coneguda que ha dut a terme és el disseny d’unes enganxines denunciadores que es poden descarregar.
Bé, què penseu, parlem d’herois o de bandarres desocupats?
P. S. : Communication Arts remet a un test que, amb 4 preguntes, determina quina és la tipografia que s’ajusta a la nostra personalitat. La contrasenya és character.
